Nota mental:

-Si t'has de prendre un mojito, que sigui amb la panxa plena! (un bon berenar no és suficient), o encara millor, oblida't dels mojitos, cubates i demés, i pren-te una cervesa com a molt. (Amb una ja em poso contentilla...)

-A recordar: Que la meva tolerància a l'alcohol és ridícula, (no estic gens habituada), i que al meu estómac no li senta bé cap beguda forteta.

D'això se'n diu oblidar-me de quan començava a sortir i m'havien passat aquestes coses. Fa molt temps d'això i no sóc de sortir "de festa" i beure. No vaig pensar que una sola copa em remenés tant la panxa! Em va fer ràbia no haver-ho previst! Com si tingués 17 anys. En fi...coses que passen.
Tot i així, abans de que el mojito fes de les seves, va estar força bé. Visita nocturna al Museu d'Història de la ciutat i després cap al Born, a fer una copa i a ballar.
Tenim una altra sortida de noies pel mes vinent, però no em tornara a passar!

Escapadeta a Madrid

Aquest cop jo sóc la que marxa el cap de setmana i ell el que es queda a casa de Rodríguez, llàstima que estigui amb gastroenteritis, pobret...es veu que hi ha una passa. Un cop que marxo i no està fi. Ja té mala sort ja... La llei de Murphy! I a sobre plourà, aquí i allà. Em sap greu i tot marxar...en fi...
Aquests 3 dies de festa me'n vaig a fer un volt per la capital del país veí amb la meva amiga Mina. No hi he estat mai i tothom em diu que m'agradarà. Tinc ganes! Ens ho passarem bé!! Farem turisme, passejarem i tafanejarem pel Rastro! No tenim cap planning encara, ho anirem decidint sobre la marxa!
El que us puc assegurar és que no anirem ni al Valle de los Caídos ni al Bernabeu!
Acabo de fer-me la maleta: roba de sobres, paraigües plegable, càmera de fotos, carregador, necesser, mapa...crec que no em deixo res.

Bon cap de setmana llarg!
(I que et milloris aviat carinyo!) :)

Mares...

-Ja menges?
-Si, clar que menjo...
-Segur?
-Mama, menjo cada dia com tothom...
-No t'anirien malament un parell de quilos més..Què has dinat?
-Macarrons i ja estic bé com estic.
-Hauries d'haver menjat segon plat.
-Els macarrons amb carn ja són un menjar complet.
-....
-Que tinc 31 anys! A vegades sembla que et penses que en tinc 10.
-No dona no. Em truquen pel mòbil...Un petonet. ABRIGA'T!
-....Si ja ho deia jo...(somric) Un petonet, ja et trucaré.

La meva mare m'ha ensenyat molt bones lliçons a la vida, però aquesta i altres coses tinc molt clar que no les repetiria amb els meus fills.
La meva tia, la germana de ma mare, fa el mateix amb les seves filles, sobretot amb la "petita" que ja té 42 anys! Ja ho reconeixen elles que són pesadetes...
Serà genètic? Deu estar escrit al meu ADN que em tornaré com elles??

El llenguatge de les flors

Antigament, en els temps de les obres de la Jane Austen, quan havia de passar un llarg temps de festeig abans de res, els amants confessaven els seus sentiments amb flors. Hi havia tot un llenguatge. Amb els anys s'ha anat perdent però encara relacionem els xiprers amb la mort, la corona de llorer amb un premi i les fulles d'olivera amb la pau. Fa res vaig trobar un llibret que ja ni recordava que tenia on s'explica tot aquest llenguatge. Us en faré 5 cèntims.
En un dia com avui és tradició regalar roses, sobretot una rosa vermella amb una espiga de blat (símbol de riquesa) fent això diem que a més d'estimar a aquesta persona li desitgem que tingui quartos, bon desig veient com està el món...
Tothom sap que regalar una rosa vermella és sinònim d'amor, però sabeu què vol dir una rosa groga? I una rosa blanca?
Mireu:

Rosa vermella, capoll: Ets puresa i bellesa.
Una rosa vermella i una blanca: El foc de la teva mirada m'abrasa el cor.
Rosa sense espines: No puc resistir.
Rosa miniatura: Sensibilitat.
Rosa groga: Gelosia. Infidelitat.
Rosa blanca: Sigil.
Espina de rosa: Fletxa d'amor.
Rosa de Xina: Amor voluptuós.
Rosa simple: Simplicitat.
Rosa blanca pansida: Abans morir que perdre la innocència.
Rosa de té: Gentilesa.

Si teniu curiositat i voleu saber el significat d'alguna flor o planta, m'ho dieu i us ho busco, a veure si surt.

Moltes felicitats a tots els Jordis!! :)

Saber i callar

M'agrada escoltar, i si algú m'explica alguna cosa que no he de dir, evidentment no ho faré.
Quan aquest algú és el meu cap i em diu que està pensant en cessar-li el contracte a la meva companya, que jo em carrego massa feina, però és ell qui me la carrega!,(per lo bo i per lo dolent sóc la seva mà dreta), llavors, ja no em sembla tan bé escoltar.
Diu que m'ho explica perquè clar com també m'afecta a mi...però que no li digui res. Durant els últims 6 o 8 mesos ha fet entrevistes dos cops, al lloc de feina i abans de que ella entri a treballar. Li agafen rampells i busca algú, després li sap greu, perquè la noia té moltes coses darrere (i no ho sap tot, la seva vida ben bé podria ser una pel·lícula), s'ho repensa i no passa res.
Però jo ja hi estic pel mig i és on no vull estar.
Potser m'implico massa, però no puc evitar que les coses que passen al meu voltant m'afectin, sóc sensible, i no crec que sigui res dolent la empatia amb els altres, al contrari.
No li puc dir perquè m'ho han demanat, perquè no vull estar pel mig, tot i que hi sóc, perquè si ella ho sabés i decidís marxar de cop llavors si que em quedaria jo amb el cul a l'aire, i amb doble feina.
Per tant, que el meu cap ara torni a tenir un rampell, que em digui que li dona de plaç fins juny, és una cosa que preferiria no saber. Ja el coneixem, és un home hiper-exigent i molts cops difícil...i ella creu que són neures que li agafen.
Quan hi ha dies que li està molt a sobre, ella em pregunta si m'ha dit alguna cosa...i jo...jo he de mentir...i no m'agrada, no en sé...